Animals feréstecs

Estimats germans i germanes,

Per dues vegades la litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge ens parla d’animals feréstecs. Quan Déu els inclou en l’aliança que fa amb Noé i quan Marc l’evangelista diu que Jesús al desert vivia entre animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.

Tots en general tractem de defugir els animals feréstecs; hi ha una pàgina en les floretes de Sant Francesc d’Assís que explica que en el temps en què el Sant habitava a la ciutat de Gubbio, “va aparèixer a la comarca un grandíssim llop, terrible i ferotge, que no només devorava els animals, sinó també els homes; fins al punt que tenia terroritzats a tots els habitants, perquè moltes vegades s'acostava a la ciutat. Tots anaven armats quan sortien de la ciutat, com si anessin a la guerra; i tot i així, qui topava amb ell estant sol no podia defensar-se. Era tal el terror, que ningú s'aventurava a sortir de la ciutat. Sant Francesc, mogut a compassió de la gent del poble, va voler sortir a enfrontar-se amb el llop, desatenent els consells dels habitants, que el volien de totes passades dissuadir. I, fent el senyal de la creu, va sortir fora del poble amb els seus companys, posada en Déu tota la seva confiança. Com els companys vacil·lessin a seguir endavant, Sant Francesc es va encaminar decididament cap al lloc on estava el llop. Quan vet aquí que, a la vista de molts dels habitants, que havien seguit en gran nombre per veure aquest miracle, el llop va avançar a la trobada de Sant Francesc amb la boca oberta; apropant-se a ell, Sant Francesc li va fer el senyal de la creu, el va cridar que anés cap a ell i li va dir:- Vine aquí, germà llop! Jo et mano, de part de Crist, que no facis mal ni a mi ni a ningú. Cosa admirable! Tot just va traçar la creu Sant Francesc, el terrible llop va tancar la boca, va deixar de córrer i, obeint l'ordre, es va acostar mansament, com un be, i es va tirar als peus de Sant Francesc”.

Recordo que en els anys que un servidor era rector a Sant Francesc de Bufalà, hi havia un home bo, però molt desastrat, alcohòlic, solitari, que tenia atemorits diversos botiguers del barri, perquè era violent. Però de vegades venia a missa i a mi i a la gent de la feligresia sempre ens va tractar amb respecte. Ara és en una residència de gent gran, molt més tranquil. Jo havia dit més d’un cop que aquell pobre home era talment el germà llop de Sant Francesc.

Oi que en la nostra vida un moment o altre hem hagut de conviure amb “animals feréstecs”? És a dir amb persones que són agressives, fins i tot violentes, persones que s’encenen per no res, que s’indignen, que criden... No podem judicar-les. Jesús ens ho ha dit. En el fons de cada ésser humà hi ha misteri. Gairebé sempre darrera d’un crit inoportú o inexplicable hi ha un patiment, potser molt llarg. La violència només genera violència. Si sabéssim tractar a tots amb dolcesa, potser viuríem miracles com el del germà llop de Sant Francesc.

A Jesús l’alimentaven els àngels. En el decurs del seu ministeri un grup de dones vetllava per la seva economia... Quantes persones en el decurs de la nostra vida i avui mateix també fan entre nosaltres l’ofici dels àngels, fan el bé i ens fan bé, silenciosament, sense que es noti gaire... Enmig d’uns i d’altres comencem una nova Quaresma. Una nova oportunitat de rectificar, de no tornar mai mal per mal i de confiar plenament en la Providència del Senyor que ens sustenta. Lloat siguis Senyor meu pel germà llop! Lloat siguis pels teus àngels!