En la mort de Paco Viñas

En la mort de Paco Viñas 14/11/2017 

Déu vos guard.

L’últim projecte d’en Paco Viñas era preparar un homenatge al seu pare, el comunicador i mestre de comunicadors Joan Viñas Bona, que el proper mes de gener hauria fet cent anys. La mort de la seva mare, Anna Rexach, el passat 18 d’octubre, unida al seu delicat estat de salut, el van fer desistir. Però en Paco admirava molt el seu pare, l’acompanyava en la Campanya Benèfica, va col·laborar-hi estretament molts anys i en va escriure una biografia: “Joan Viñas Bona: El goig de viure”.
Nascut a Barcelona el 22 d’octubre de 1955, Paco Viñas va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica. Es va especialitzar en motivació en l’empresa. Vocació tardana, va voler seguir les passes del seu germà Agustí, prevere i va ingressar a la Casa de Santiago. Deixeble i admirador d’Alfred Rubio de Castarlenas, amb ell va posar en marxa els Sopars Hora Europea, amb un format original: es tractava de dialogar mentre se sopava, d’una manera distesa, sobre temes d’actualitat, aportant un punt de vista realista existencial i pacificador. Els Sopars, organitzats per l’Àmbit Maria Corral,  han arribat aquest mes a la seva edició 227.
Vinculat familiarment a Calonge del Baix Empordà, on el seus pares hi tenia una segona llar, en Paco Viñas fou nomenat secretari executiu del SERTAL, el servei de Ràdio i Televisió de l’Església a l’Amèrica Llatina, un organisme depenent del CELAM, el Consell Episcopal llatinoamericà amb seu a Colòmbia. Aquest càrrec el va portar a viatjar per diversos països de llatinoamèrica i a tenir contacte amb grans homes d’Església com el cardenal Darío Castrillon que després fou prefecte de la Congregació per al Clergat o Gregorio Rosa Chávez, avui també Cardenal, auxiliar del bisbe Óscar Romero, els sacerdots Enrique Castillo, Pacho Tamayo, Ramón de la Rosa o Trino Valera, aquests dos nomenats posteriorment bisbes i molts i molts d’altres que li van donar un esguard de l’Església veritablement universal i un gran coneixement de la riquesa cultural i també de la pobresa de molts pobles d’Amèrica.
Havent estudiat a la Facultat de Teologia de Sant Pacià, el 10 de maig de 1987 fou ordenat de prevere pel Cardenal Narcís Jubany a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Exercí de vicari a Santa Maria de Badalona. El 1994, a petició meva, va assumir la direcció de Ràdio Estel, l’emissora amable de l’Església catalana que el seu pare havia contribuït a fundar. A la Ràdio va viure els moments inicials, difícils però bonics, al costat de Ramon Fraxedas i Maria Figueras, ja traspassats, i de molts altres que hi treballem des dels inicis.
Un temps després d’ haver deixat el ministeri ordenat, en Paco va contraure matrimoni amb la Fina Casas. Van tenir dues filles. Va treballar com a gerent a Òptica Hispano de Badalona i després a Oncolliga la fundació que ofereix suport psicosocial a persones amb càncer i els seus familiars.  Arreu ha deixat una estela de simpatia i eficiència professional.  Ha continuat servint a l’Església presidint litúrgies de la Paraula a Ullastret, al Baix Empordà, el poble de la seva esposa.
Descansa en pau, amic Paco.



Sonet amb estrambot trinitari en el comiat d’en Paco Viñas, que ha mort l’onze de novembre de 2017, festivitat de Sant Martí de Tours, monjo i bisbe, patró de Calonge, mentre les campanes tocaven a festa i els seus el ploràvem amb llàgrimes d’esperança
El teu temps, Paco, ha arribat a la fi
De sobte t’has tornat un ancià
-oh prematura icona del demà!-
ja no cal lluitar, has dit que sí.

Cobert amb la capa de sant Martí
te’n vas somrient al més enllà
avui et tornem a besar la mà
recordant que Crist te la va ungir.

Enginyer enginyós del món novell
ferm comunicador com el teu pare
has marxat prest rere la bona mare.

Duies Colòmbia impresa en la pell.
no oblidarem aquella Pentecosta:
el teu testimoni és llum sense posta.

El llegat - o trinitat femenina!-

la Maria, la Karen i la Fina.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Cinco claves para comprender el arte catalán