Jaume Aymar i Ragolta

Homilia en la Solemnitat de Sant Jaume 2017 Solem dir que Sant Jaume va ser testimoni d’episodis molt importants de la vida de Jesús, però hauríem de fer un esforç d’imaginació i comprendre com li degueren ressonar en el seu cor. Tres experiències en la vida de Sant Jaume: Estar a prop quan uns pares perden un fill (resurrecció de la filla de Jaire). Un dels moments més tràgics per a una persona, perquè la mort d’un fill abans que els pares no sembla prevista per la naturalesa. I en canvi Jesús hi està a prop d’aquest pare, el consola i pacifica. I Jaume ho veu amb els seus ulls. També tu has hagut d’acompanyar alguna persona en moment de màxim dolor, quant les paraules sobren... Entendre que aquest món no és només el que veiem en els nostres ulls (la transfiguració). Els apòstols Jaume, Pere i Joan, per un moment veuen el Jesús de la fe, font d’amor, de llum i de pau. I veuen com il·lumina les expectatives de Moisès i d’Elies. I quan es desvetllen retroben el Jesús de cada d

Homilia diumenge XVI de durant l'any Jesús parlava en paràboles i paràbola semàntica de símbol, signe. El símbol és el signe de reconeixement que es produeix quan es reuneixen dues parts: una visible i l’altra invisible. Per això diuen que fa més feliç reconèixer que conèixer. I avui el Senyor ens explica tres paràboles altament simbòliques,  que en el seu temps els més sensibles degueren entendre d’una manera immediata i que nosaltres hem se saber descobrir. Jesús parla de la comunitat, de l’Església en tres paràboles: Paràbola del blat i el jull. Com és que en el Regne del Cel conviuen el blat i el jull sembrat per l’enemic? Com és que hi ha una barreja? És que en el Regne del Cel no és tothom bo?  El Regne del Cel, no és encara el Cel, és l’Església. L’Església és alhora santa i pecadora, perquè sants i pecadors som nosaltres cada un dels cristians. També dins cada un de nosaltres hi ha jull. I som impacients, voldríem eradicar el mal d’una tacada i el mal continua L

Sonet amb estrambot terapèutic a Llorenç Caballeria Rovira Badalona, juliol de 2017 Seixanta anys ja, Llorenç Caballeria, ets metge d'agresolada nissaga fas un servei d’aquells que no es paga: regales el  temps  i la companyia Quin goig que els teus fills, amb gosadia, emprenguin el vol vers nova saga vora teu hi ha una llum que no s’apaga: és l'Estrella que brilla cada dia. De mitja Ciutat facultatiu i de la Cartoixa i Sant Jeroni allí on ets dones bon testimoni. Rep dels teus amics l'afecte més viu que seguim fidels els teus bons consells I visquem lliures com els ocells. Salut no és viure sense malura sinó vèncer el mal mirant l'Altura

Diumenge XV de durant l'any (16/07/17) “Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica” amb aquestes paraules, plenes de saviesa, Sant Benet comença la seva regla: l’han seguida milers d’homes i dones al llarg de la història i ha ordenat i orientat la seves vides: “Escolta.” “Oient de la Paraula”. Així va definir Karl Rahner el creient, cada u de nosaltres: oients de la Paraula... “Tenim dues orelles per escoltar i una sola llengua per parlar”, diu el proverbi oriental i afegeix amb cert humor vol dir que hem d’escoltar el doble que parlem. Jesús, Mestre de vida, coneix el nostre cor com ningú i les nostres diverses situacions vitals. Certament hi ha diverses maneres d’escoltar, de parar l’oïda del cor, perquè tots som diferents i són diversos els nostres moments vitals. Mirant la nostra vida ens adonarem que cadascú de nosaltres pot ser a la vegada camí, pedregar, bardisse

    Homilia diumenge XIV de durant l'any 9/07/17     Diuen que un rector  parlava amb un ancià del poble que no sabia ni llegir ni escriure, però que tenia fama de saber moltes coses de fe. El sacerdot li preguntava: “si Jesucrist no hagués vingut al món, què hauria estat de la humanitat?” “Vagi vostè a saber!”, li responia l’avi. I si ell no hagués pres sobre nosaltres els seus pecats, què seria de nosaltres? “Faci-se’n el càrrec...” I així d’altres respostes semblants que admiraren el sacerdot. La gent sàvia és lacònica, sol dir poques paraules, “prou!” “compta!” “ves!” “ara pla”... Amb poc diuen molt. Així com hi ha el magnificat de Maria, aquest fragment de l’evangeli d’avui el podríem anomenar “el magnificat de Jesús”. De la mateixa manera que Maria lloa Déu perquè ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat els humils, que omple de béns els pobres i que els rics se’n tornen sense res –un savi capgirament de l’ statu quo , Jesús, ple de l’entusiasme de l’Espe

Diumenge XIII de durant l'any Estimats germans i germanes, Quina simplicitat tan bonica tenia aquella petita habitació d’obra a la terrassa que aquella bona dona sunamita va preparar per Eliseu! Tenia l’indispensable: un llit, una taula, una cadira i un llum... Amb que poc es pot fer feliç a una persona. Recordo a mossèn Gumersind Vilagran, rector de Santa Eugènia de Palamós. Em deia que al peu del campanar de la seva parròquia havia fet un petit habitatge, amb un llit plegable i una dutxa. Aquell sant sacerdot em comentava amb entusiasme:”Mossèn, és que vostè no sap què és per un home que porta dies sense dormir, poder dormir una nit... I poder dutxar-se després de dies de no fer-ho!” Podeu dir que hi ha una radical diferència. Que aquella dona benestant va preparar un habitatge digne per a “l’home de Déu”, per al profeta i que el mossèn volia senzillament acollir un sense sostre.  Però jo em pregunto és que un sense sostre no és també una persona de Déu? No hi trobem

Mn Richard i ministres de l’altar Sr. Tinent d’Alcalde, senyors regidors Diaconesses de l’Església Baptista de Badalona Representants d’altres comunitats Germanes i germans, Avui, dia 1 de juliol de 2017 fa exactament 120 anys que la Reina regent, Maria Cristina d’Habsburg, va signar el decret que convertia la vila de Badalona en ciutat. Ella mateixa l’havia visitat nou anys abans, el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona. L’any 1997 quan fou el centenari ja en vam fer memòria agraïda i vam posar una placa commemorativa. Cent vint anys no és un número gaire rodó, però és tota una trajectòria que ja fa goig i un motiu de donar gràcies a Déu. ,  El 1897 fou un any que Barcelona, en créixer ràpidament, va absorbir vàries poblacions al seu voltant: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals que van passar a ser nous barris o districtes de la ciutat. Hagués estat molt versemblant que Badalona hagués quedat ta

Sonet amb estrambot itinerant al nou Cardenal Joan Josep Omella Omella Roma, 28 de juny de 2017 Albíxeres nou cardenal Omella! la Seva misericòrdia entranyable us ha revestit d’honor memorable: unir-vos al llarg riu de sang vermella. Si en una persecució com aquella una gernació innumerable de l’Imperi el poder occí culpable, avui n’hi ha encara més, oh meravella! I si és heroic lliurar la vida tota alhora i prest d’una tacada també ho és dar-la humil cada vegada que estimem amb caritat sense mida. I així caminem amb pas sinodal vers el dolç Amic que espera allí dalt. Tot aquest vostre estol de pelegrins portarem els jorns romans molt endins.