Sortir de l'ofuscació

Homilia diumenge laetare 26/03/17

En aquest diumenge central de la Quaresma, es proclama l’evangeli d’aquell cec al qual Crist va regalar la llum. Aquest text el llegien els catecúmens en aquesta jornada del gran escrutini. Els escrutinis són ritus per verificar com les ments i els cors dels iniciats es van purificant i il·luminant pel coneixement cada vegada més profund de Crist Salvador. El deixeble va seguint tot un procés de creixement interior. La Quaresma és l’alegria de viure amb plena consciència la Llum de Crist. I és que la conversió és també profundament alegra. En el llenguatge bíblic Llum és veritat, passió, bellesa, vida bategant d’amor, sinceritat i transparència, puresa d’intenció (Gomà)... El marc ambiental de l’escena fou la festa dels Tabernacles: quan esplèndides il·luminacions al Temple recordaven com Déu es va fer llum per guiar els israelites en la travessa del desert. I Jesús es presentarà com a “llum del món”. Per això un dels ritus baptismals encara avui és lliurar el ciri encès al nou batejat per mitjà dels seus padrins amb les paraules “rep la llum de Crist”. La carta als Efesis que hem proclamat té el ressò d’una homilia baptismal apostòlica: en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum, viviu com els qui sou de la llum. I la unció de David anticipa també la que tots els batejats reben.

A l’evangeli de la guarició del cec de naixement Sant Joan descriu el procés de passar espiritualment de les tenebres a la llum. Jesús, a més, trenca una creença molt arrelada en el seu temps i en moltes d'altres cultures: la malaltia, en aquest cas la ceguesa, és conseqüència del pecat. Jesús diu molt clarament que no és així, sinó perquè "es revelin les obres de Déu". És dir el mal és una privació de bé una absència de bé que encara subratlla més l'acció benèfica de Déu. Recordo el cas d'una amiga malalta terminal que es preguntava què havia fet per trobar-se tan malament. Se sentia culpable i era gairebé inútil d'intentar convèncer-la. Havia estat educada en la culpabilitat, com tants de nosaltres. Molts pares es culpabilitzen també dels comportaments dels seus fills com si fossin els únics responsables de la seva formació o de la seva malformació. Certament els pares tenen la primera responsabilitat, però hi ha moltes més instàncies formatives o “deformatives” que incideixen en la maduració de la persona. El sentit de culpa l'estenem també socialment. Si avui hi ha crisi és perquè hem estirat més el braç que la màniga, diuen. És possible que en alguns casos hagi estat així però les coses, ens diuen els experts, són molt més complexes. Sovint la cobdícia d'uns pocs ha reportat mals pet molts.

L’evangeli només resumeix uns fets. És evident que el cas del cec de naixement va portar una llarga controvèrsia que el va dur fins i tot a ser exclòs de la sinagoga. Jesús estima el cec perquè és conscient de la seva ceguesa. Els fariseus, en canvi, estan ofuscats pel seu orgull. La seva mirada era escrutadora, implacable. Eren obstinats i arrogants. Jesús en canvi continua acollint el cec un cop expulsat de la sinagoga. “perquè els qui no hi veuen, vegin i els qui hi veuen quedin cecs. “Els que hi veuen” vol dir els qui en les coses de Déu estan segurs de saber-ho tot. Són autosuficients. Al contrari, els que no hi veuen són els conscients de la seva limitació, saben anar amb pas humil, en actitud baptismal, a la piscina de Siloè. Transparents s’identifiquen amb la Llum que els va il·luminar un dia: Crist mateix.

Ha mort mossèn Pere Farnés, liturgista de relleu internacional. Recordo com predicava l’homilia. Assegut i amb el leccionari damunt dels genolls. Talment com un mestre des de la seva càtedra i alhora com un deixeble de la Paraula. Perquè predicava sempre amb gran humilitat, ell era el primer d’aplicar-se les exigències de l’evangeli. Per a mi aquesta fou la seva gran lliçó. La litúrgia, tota litúrgia, cada litúrgia, ha d’anar acompanyada pel testimoni de vida que la fa realment significativa.