Mare de Déu del Carme 2016

En la festivitat de la Mare de Déu del Carme
PP Carmelites de Badalona
16/07/16 19 h


Hem escoltat moltes vegades aquest passatge de l’Evangeli. Però potser no l’hem llegit amb tota la seva profunditat. Fixem-nos-hi bé: en ell Jesús, a la creu, estableix un doble corrent: un descendent, de la Mare cap a Joan: “aquí tens el teu fill” i d’altre ascendent de Joan cap a Maria “aquí tens la teva mare”. Si Jesús s’hagués preocupat només de prendre mesures testamentàries pels últims anys de la vida de la seva mare n’hi hagués hagut prou  en establir un sol corrent, de Joan cap a Maria: “Joan cuida’t de la meva mare fins al final dels seus dies”. N’hi havia prou. Però no va ser així. A més en la Palestina d’aquells temps, també dels nostres, hi havia un costum familiar gairebé sagrat: quan una dona quedava sola, en faltar-li el marit i els fills, automàticament s’acollia al si de la seva pròpia parentela.  Per tant el que tocava era que Jesús lliurés la seva Mare a la família dels Zebedeus, a Cleofàs que estava casat amb una cosina de Maria, que a més era allí present. O en tot cas al gran dels germans, Jaume. Però tampoc no ho fa. Jesús supera la consanguinitat. I el que fa en aquella hora messiànica, en aquella hora decisiva, en aquella hora difícil que calia que tot s’acomplís, és lliurar una Mare a la Humanitat. Aquest fou el seu darrer acte messiànic de Jesús abans de proclamar que tot estava acomplert. Donar-nos una Mare. Diu el P. Ignacio Larrañaga que a partir d’aleshores mai ningú en el món per tots els segles no podrà queixar-se que és orfe o que està sol a la travessia de la vida: Tenim mare. Per tant, com ens ha dit l’apòstol, ja no som esclaus, sinó fills, i si som fills, també som hereus, per obra de Déu. I aquesta és una mare excel·lent. Ahir mateix jo parlava amb un pare de família creient però practicant esporàdic que sorprenentment em parlava de la grandesa de Maria. Si llegim a fons l’evangeli de Joan hi descobrirem ben segur trets amagats de Maria.
Quan de petits passàvem una tribulació i l’anàvem a explicar a la nostra mare teníem pau perquè pensàvem: la mare ja ho sap. Quantes persones entreu en aquesta església i li confieu a Maria les vostres inquietuds i això us dóna pau perquè penseu: la mare ja ho sap.
En aquell petit núvol que puja del mar, alguns Pares de l’Església i de la literatura mística cristiana en general hi ha vist la imatge de Maria, portant en el seu si el Salvador. El Salvador desitjat de tota la humanitat desvalguda, anhelant la pluja benèfica damunt la terra assedegada.. Ahir escoltàvem cantar-ho aquí mateix en paraules del Beat Ramon Llull: Senyor Deus: pluja,/per que·l mal fuja,/car pecat puja
En el baldaquí que corona aquest altar hi ha inscrit: Ecce tabernaculum Dei cum Hominibus. Heus aquí el tabernacle de Déu amb els homes. Ens recorda el misteri central de la nostra fe, aquell que repetim cada vegada que resem el credo: l’Encarnació. L’Encarnació és prèvia a la Redempció. Jesús s’ha fet home, s’ha fet carn, ha plantat en nosaltres la seva tenda, el seu tabernacle: una morada humil i itinerant.  Per això nosaltres hem de viure un cristianisme encarnat, no tancat ni reclòs, ni escapista, ni exclusivista...Aquestes paraules s’apliquen a Maria, arca de la Nova Aliança, casa d’or. Sí Maria és casa, és l’estatge vivent del Fill de Déu.
Una pregària específica per la Pau en el món. Santa Teresa de Jesús deia que està en flames. Hi continua estant. L’atemptat de Niça d’aquesta setmana ens ha commogut, altra vegada s’atempta contra el país veí. El terrorisme és tot el contrari del respecte a la diferència. El dolor no ens ha de fer perdre la serenor ni la lucidesa... La misericòrdia també és pels qui no estimen, pels violents... La misericòrdia és difícil però és l’únic que pot canviar els cors... 
I aquestes paraules s’apliquen també a nosaltres que hem de ser tabernacles de l’Esperit Sant. Si ens ho creguéssim de debò, tractaríem els altres d’una altra manera.
Avui venerem Maria en la seva advocació del Carme. Tan antiga i tan bella. La muntanya del Carmel. Ací al cor de Badalona tenim el nostre Carmel. Donem-ne gràcies a Déu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

Cinco claves para comprender el arte catalán

Dijous Sant 2023