sábado, 28 de mayo de 2016

Mirar i tocar

Homilia Corpus Christi 2016

Estimats,
Arriba el Corpus, la festa eucarística més popular. D’altres sagraments es refereixen al naixement, a l’amor, al perdó... L’eucaristia és el sagrament de l’amistat. Una amistat que avui volsuperar el clos dels temples i surt  als carrers i a les places. Una amistat que quan és sincera és indissoluble i té vocació d’eternitat.
Quan ens atansem a prendre la comunió parem la ma, talment com el pobre demana una almoina. L’eucaristia és també l’aliment dels pobres, dels humils, dels captaires d’amor, d’aquells que saben que tot és do.
«Panis Angelicus» (Pan Angelical) és un dels cinc himnes escrits per Sant Tomàs d’Aquino, el gran teòleg de l’Església, per a la festa del Corpus Christi. Cantar és exultar. El 1872 César Franck el va arreglar per tenor, orgue, arpa, violoncel i contrabaix. La lletra, molt profunda i alhora molt senzilla, l’hem sentit cantar moltes vegades, però potser no ens hem fixat prou en el seu sentit diu:
“El pa dels àngels es converteix en pa dels homes;/ el pa del cel/acaba amb les antigues figures/o cosa admirable!/ s’alimenten del Senyor/ els pobres, els servents i els  humils...”
Missatge d’encarnació: s’alimenten del Senyor els pobres, els servents, els humils. Com es va alimentar aquella multitud de desheretats que seguia Jesús quan Ell, ajudat dels deixebles, els multiplica els pans i els peixos. “Tothom en menjà tant com volgué...” diu Sant Lluc. És un miracle de ressonàncies eucarístiques evidents: primer, la Paraula, Jesús els parlava del Regne. Després beneeix el pa i el reparteix. Tot està integrat en una mateixa trobada: l’aliment del cos i el de l’esperit sense dissociació.
Quan els sacerdots i altres ministres donem la comunió és important que mirem els ulls dels qui combreguen... Talment com quan donem almoina a un pobre. El papa Francesc pregunta: quan dones almoina, mires els ulls del captaire? Li toques la mà? Veure i tocar és considerar l’altra com a persona. Si no sé veure el Crist en el germà, difícilment el sabré veure present en l’Eucaristia. Per això avui és també el dia de la caritat, de l’amor abnegat, generós, solidari, de l’amor que estima a fons perdut, sense esperar res a canvi.
El lema de Càritas Diocesana de Barcelona d’enguany és “Després de la tempesta NO arriba la calma”. El seu director, Salvador Busquets, explica al Full Dominical que la crisi econòmica ha deixat pas a una profunda crisi social. Ens diuen també que “el rostre de la pobresa és el d’una mare sola” El 37% de les llars amb fills estan a càrrec d’una mare sola i el 41% de les famílies ateses no tenen una llar digna, estable ni segura. I tants pisos tancats! A Càritas hi ha 2.414 persones voluntàries, però el 59% tenen més de 65 anys. Com fer-ho per rejovenir el perfil dels voluntaris?

L’eucaristia també ens ha de donar forces per transformar el nostre entorn. El Panis Angelicus acaba amb una pregària que fem nostra en aquest diumenge de festa: “Us preguem/ Déu u en tres/ que vingueu així a nosaltres,/com a vos us retem culte/ Pels vostres camins/guieu-nos cap on anhelem,/ a la llum on habiteu. /Amén

domingo, 22 de mayo de 2016

Endinsar-nos en el Misteri


Santíssima Trinitat 2016

Avui és la festa del Misteri de Déu. Sí: en Déu hi ha Misteri, un Misteri d’Amor que es vol comunicar. Diríem que és un Misteri que il·lumina tots els altres misteris de la nostra existència. Ens pensem que ens coneixem molt a nosaltres mateixos i sempre ens acabem sorprenent... Igualment en la nostra relació amb els altres... El respecte i la delicadesa neixen de la convicció que en el fons de l’altre hi ha també  misteri, que la seva realitat no s’esgota en allò que veiem o sentim. El misteri és perquè ens hi atansem, és perquè ens hi endinsem, és perquè ens hi abandonem amb simplicitat de cor, com quan ens submergim en l’aigua o ens deixem banyar per la llum de l’aurora.
Els cristians de l’Orient, en la celebració de la seva fe, en la divina litúrgia, en les sagrades icones,  tenen molt més present aquesta dimensió de Misteri. Es deixen portar. Els Pares grecs, per exemple, mai no van elucubrar sobre la vida íntima de la Trinitat (Rius Camps).  El diàleg amb les esglésies de l’Est d’Europa, des d’aquesta perspectiva, esdevé enriquidor.
Cap home ha parlat de Déu com Jesús. Jesucrist proclama que Déu és el seu Pare i que ambdós estan units en l’infinit diàleg d’intel·ligència, d’amor i de vida, que  anomenem Esperit Sant (Gomà). El Mestre durant tres anys ha intentat instruir els seus deixebles sobre el seu projecte, però ells encara no l’han comprès del tot, podríem dir que no s’han endinsat en el seu Misteri d’Amor. Ara, en aquest  fragment del discurs del Sant Sopar que hem proclamat,  Jesús fa un gest molt important: dóna per acabada la comunicació externa de la seva paraula als Apòstols; des d’ara l’Esperit Sant serà el seu Mestre interior.
Els artistes i els místics, els de la visió oberta, s’han atansat a aquest Misteri i hi han enfondit. Que impressionant que és, per exemple, la Trinitat del Greco! Déu Pare es mira amb amor infinit el seu Fill mort als seus braços, mentre al damunt aleteja l’Esperit Sant i els àngels ploren...  Antoni Gaudí a l’hora de dissenyar els vitralls de la Sagrada Família va assignar un color a cada una de les persones de la Santíssima Trinitat. Al Pare el groc que és la llum, al Fill el vermell, que és la sang i l’encarnació, a l’Esperit Sant el taronja que és unió del groc i del vermell...
El Misteri de la Santíssima Trinitat és present en tota la litúrgia. En començar la de cada diumenge ens senyem en el nom de les tres divines persones i al final som també enviats en nom de Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Si dediquem un diumenge especial a la Santíssima Trinitat és per fer-nos més conscients que el Déu trinitari ha de ser estel del nostre camí. En aquest marc litúrgic jubilar recordem avui especialment els qui han estat cridats a la vida contemplativa: els monjos i les monges i també els qui viuen la vida eremítica. Ells ofereixen a la comunitat cristiana i a tot el món un anunci silenciós i a la vegada eloqüent de l’amor misericordiós de Déu. En un món sorollós i apressat, els monestirs i les ermites són oasis de silenci i de misericòrdia . L’amor de la Santíssima Trinitat ha seduït el cor dels contemplatius. L’amor de Déu i la seva infinita misericòrdia els porta a endinsar-se cada dia en aquest Misteri i a fer-ne un generós lliurament al proïsme en forma d’intercessió, d’oració, de caritat, de donació. El lema d’enguany és “Contempleu el Rostre de la Misericòrdia”. Aquest rostre –el rostre és el que identifica la persona- és el mateix Jesucrist. Ens ho recorda el papa Francesc (el rostre de la Misericòrdia, n.1). Crist que està sempre veient el Pare ens mira amb l’Amor Misericordiós. Sant Joan de la Creu diu que  “el mirar de Déu és estimar”
La raó ens porta a quadricular-ho  tot i de vegades sembla que no entenem la seducció d’un amor etern. En contra del que pugui semblar avui molts joves, nois i noies, a diversos indrets del món se senten atrets avui per una vida monàstica o conventual, o eremítica renovada des de la qual poden mirar amb uns altres ulls la realitat. Tinguem-los presents en aquesta Eucaristia. I recordem que el conreu del silenci és patrimoni de tots.

Maria es relaciona amb cada una de les tres divines persones: és filla del Pare, mare del Fill, esposa de l’Esperit Sant. Que  Ella, la Mare del sí, ens ajudi a endinsar-nos en el Misteri trinitari que tastarem, novament en aquesta eucaristia.

domingo, 15 de mayo de 2016

L'Esperit Sant se sent

Homilia Pentecosta 2016


Celebrem la Pasqua Granada, la segona Pasqua, la Pentecosta, la dels fruits madurs. Molts feligresos de la nostra parròquia són avui a Montserrat celebrant el romiatge anual a la Santa Muntanya, els tenim ben presents en les nostra pregària i en aquesta eucaristia, com ells també ens tenen presents a nosaltres, em consta.

D’aquell do de l’Esperit que Lluc situa el dia de Pentecosta, Joan ja en parla el vespre de Pasqua. Ho hem escoltat a l’Evangeli. S’ha inaugurat una creació nova: com l’alè del Pare va infondre la vida al primer ésser humà, també l’alè del Crist comunica la seva vida de Ressuscitat als apòstols. Aquells deixebles covards i dispersos arran de la Passió,  ara havien tornat a reunir-se, gràcies a la fermesa de Maria. Per això el seu retrobament amb el Mestre també és per a ells una experiència de perdó i de reconciliació. La missió que Crist encomana a l’Església és la prolongació de la missió que el Pare va donar a Crist. Per això el perdó que l’Església administra el fa per mitjà del do de l’Esperit, recordem que Déu Pare misericordiós ha comunicat l’Esperit pel perdó dels pecats. Aquell perdó que tots necessitem tant.
Per parlar d’Esperit l’Escriptura usava una paraula femenina, el “ruah”. L’Esperit Sant  expressar allò que és inexpressable, podríem dir la dimensió més femenina de la Santíssima Trinitat: les entranyes de misericòrdia de Déu.
L’Esperit Sant no es veu: se sent. De vegades és com l'oreig d'amable silenci, d'altres com una ventada impetuosa...Diu el P. Tuñí que l’Esperit Sant és el que fa de Jesús en l’absència de Jesús, “una presència que acompanya, aconsella i omple el buit que ha deixat el rostre de Jesús.” Els cristians, pel nostre baptisme som temples de l’Esperit Sant i per tant hem d’aplicar allò que prediquem d’ell a cada un de nosaltres, tots tenim avui la missió de guarir tants cors ferits, d’ensenyar el qui no sap, d’enfortir el qui flaqueja, de consolar el qui plora..
És molt bo i, fins i tot necessari aprendre idiomes, molts ho fan ja des de petits; però hi ha un idioma que tothom pot entendre que és el llenguatge de l’estimació. El seu aprenentatge dura tota la vida. Aprendre la seva gramàtica, aprendre’l a formular, ser creatius, aprendre l’amor abnegat és la nostra gran comesa com a cristians. És aprendre el llenguatge de l’Esperit Sant Però necessitem l’ajut de Maria sobre la qual va davallar l’Esperit Sant com va profetitzar Gabriel en l’Anunciació. 
Avui és també el Dia de l’Apostolat Seglar. Avui se us recorda el paper insubstituïble que els laics teniu en l’evangelització dels diversos ambients. El nostre arquebisbe, Joan Josep Omella, en la seva carta dominical ens diu que “l’Església que peregrina en aquesta terra de Barcelona necessita laics cristians decidits a acceptar tasques de col·laboració amb el ministeri dels pastors” i assenyala dos nous ministeris: “animadors de la comunitat” i “responsables de sectors pastorals”, i tot “per poder posar en marxa les noves unitats pastorals amb què poder servir des d’ara més i millor.”
Ànim, doncs i bona Pentecosta!

domingo, 8 de mayo de 2016

Sempre amunt

Diumenge de l’Ascensió 2016

A la nostra vida, com a la dels apòstols, hi ha absències i presències. Comiats i nous encontres.  Dols i retrobaments . L’Ascensió és una absència que esdevindrà una nova presència.  Al Credo repetim que Jesús “se’n pujà al cel”. És una veritat de la nostra fe.  Però aquest Cel no és un lloc físic, el Cel és la profunda intimitat de cada un de nosaltres amb Déu. El  Cel aquí és l’anticipació joiosa de la felicitat futura a la qual estem destinats.  

Al Credo diem que Jesús “retornarà gloriós”  És a dir, ens tornarem a trobar tots junts amb  Ell en la glòria definitiva. Jesús ja no es manifestarà  habitualment als apòstols en la forma perceptible dels sentits, a partir d’ara serà  present d’una altra manera encara més intensa.

I els apòstols es preguntaven si  no seria en aquell moment  que  restauraria  la sobirania d’Israel. És a dir encara el seu objectiu era molt limitat, molt terrenal, molt de mires curtes. Aquesta no era la seva missió. Caldrà que vingui l’Esperit Sant a renovellar-los.

Quantes vegades nosaltres també ens movem per objectius immediats,  de poca alçada, amb una mirada de pardal  quan hauríem de mirar  amb  mirada d’àliga. El papa Francesc, en rebre  divendres passat el  premi Carlemany  es lamentava de  "la tendència actual sovint més atractiva de fabricar amb pressa, sobre terra inestable, uns resultats immediats que podrien produir un rendiment polític fàcil, ràpid i efímer, però que no construeixen la plenitud humana". És l’absència d’un projecte polític sòlid i durador. I parlava d’ una Europa “on ser migrant no és delicte, sinó una invitació a un compromís més gran amb la dignitat de tots els éssers humans, on els joves respiren l'aire pur de l'honestedat, estimen la bellesa de la cultura i d'una vida simple, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme...”

En començar la pregària eucarística diem: “amunt els cors!”. La nostra vida ha de ser un ascens, sempre amunt,  amb mires altes. Diversos poetes han usat la paraula Excelsior,  que en llatí significa això “sempre amunt!” Ascendim , deixem enrere les baixeses, ascendim,  busquem l’excel·lència... Així ho expressava Joan Maragall en el seu poema Excelsior, ple de la joia de viure:


Vigila, esperit, vigila,/no perdis mai el teu nord,/no et deixis dur a la tranquil.la/aigua mansa de cap port./Gira, gira els ulls enlaire,/no miris les platges roïns,/dóna el front en el gran aire,/sempre, sempre mar endins.