Els nostres destinataris

Diumenge III de durant l’any 24/01/2016

Sovint tenim la imatge de Jesús predicant a la intempèrie en muntanyes o planúries, o pels carrers, però Jesús sobre tot predicava a les sinagogues i les troballes arqueològiques  n’han tret a la llum les restes de moltes... Les sinagogues: aquella espaia en el qual els creients jueus assistien –i assisteixen- per celebrar les cerimònies religioses, però també llocs de pregària, de formació i d’ensenyament dels infants. Aquí hi ha un primera lliçó. La predicació cristiana ha de ser a la cultura del nostre temps: hem d'evangelitzar la cultura, cadascú al seu nivell i segons les seves possibilitats. I avui que celebrem la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors i periodistes, és bo que reflexionem en com transmeten el missatge. El nostre arquebisbe Joan Josep Omella en la carta dominical que ens envia, ens recorda que Sant Francesc de Sales va ser un avançat en el seu temps perquè va posar en marxa les xarxes socials del seu temps. També diu que el mitjà és important, però que el missatge és l’essència: comunicar el misteri de Crist demana expressar-se des de l’autenticitat de cadascú i disposar d’un espai adequat per fer ressonar la Bona Nova.

Avui escoltem Jesús proclamant solemnement aquest text tan bonic del profeta Isaïes. El proclama i el fa seu. És tot un programa de vida que ens invita a preguntar-nos: qui són els desvalguts del nostre temps? I els captius? Qui són els cecs? Qui són els oprimits? Potser no cal anar gaire lluny. Els desvalguts deuen ser molts els ancians de les nostres famílies i comunitats, els captius i els cecs, potser són aquells que són víctimes de les dependències (l’alcohol, el joc...) i no saben demanar ajut per sortir-ne, els oprimits deuen ser aquells que viuen amb l’ai al cor o en la indigència perquè les circumstàncies els superen... Nosaltres, ungits pel Baptisme hem estat enviat a tots ells: rostres ben concrets. I si hem experimentat que d’altres ens han ajudat en moments difícils encara estem en millors condicions de tornar una mica allò que ens han dat.

El Pare Miquel Estradé, monjo de Monserrat, subratllava sàviament que Jesús va ometre la lectura del text d'Isaïes que parla d'anunciar "el dia de la revenja del nostre Déu", perquè ell no venia a anunciar un Déu de revenja si no de perdó. La revenja sovint ens tempta, som humans, però ha de donar pas al perdó. Algú ha dit, amb encert, que si et venges potser serà feliç un dia, però si perdones seràs feliç tota la vida.

Sant Sebastià, el nostre copatró del qual avui també fem memòria, ens va alliberar de la pesta. Quines són les pestes del nostre temps? Encara avui al món hi ha epidèmies que porten a molts a la mort. Però n’hi ha d’altres més subtils: l’escepticisme, el pessimisme, l’individualisme, la corrupció... Allí on hi ha un cristià que viu a fons el seu compromís baptismal, la pesta s’allunya, encara que com a Sebastià, ens puguin assagetar amb les enraonies, els blasmes i les difamacions.

“Els preceptes del Senyor som planers, omplen el cor de goig”, hem cantat en el salm. Sí, la prova que quan ens donem als altres estem actuant correctament, estem estimant bé, és que ens envairà un goig pregon, que ningú no ens podrà prendre.