Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VI de Pasqua  Aquesta setmana hem celebrat el Congrés Internacional de Pastoral de les grans ciutats. Les grans ciutats es caracteritzen perquè en elles hi viu gent de tota mena i de tota creença. Son societat plurals, multièniques, multireligioses, on tenim l’ocasió de conviure i de tractar amb gent molt diversa... Cal portar Déu a la metròpoli. L’apòstol Pere avui dóna la pauta del que hauria de ser el nou estil de cristià a l’hora de dialogar amb els creients d’altres confessions o tradicions religioses i àdhuc amb els no creients, amb tothom: “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte.” “Sempre a punt” és la promptitud. El que s’ha de fer, cal fer-ho. Sense precipitacions ni dilacions: en el moment oportú. Sempre a punt de fer una bona acció. Sempre a punt de servir. Sempre a punt de dialogar amb mesura, sempre a punt d’anunciar la Bona Notícia... Serename

Diumenge V de Pasqua (18/05/14)   Els éssers humans vivim entre dos coordenades: l’espai i el temps. Probablement n’hi ha d’altres, però aquestes són les que coneixem... És fonamental tenir temps per fer allò que hem de fer, però també hem de tenir un espai per viure, per moure’ns, una taula on treballar, una casa on reposar, un lloc digne sota el sol. En el parenostre diem “faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel”.   Si hi ha lloc per a tots al Cel, com ens ha promès Jesús, vol dir també que hi ha d’haver-hi lloc per a tots a la terra i que hem de maldar perquè així sigui. Hi ha persones que no han trobat el seu lloc i n’ hi ha moltes que no tenen un lloc físic digne per viure. En aquest moment en el món es calcula que hi ha 26 milions de desplaçats. Els desplaçats interns són les persones que de manera forçada han fugit de la seva llar per escapar de la violència, el conflicte armat, la violació dels drets humans i els desastres naturals. Un dels païso

Diumenge IV de Pasqua (11/05/2014)   Avui 11 de maig, és el diumenge del Bon Pastor i és també la festivitat de Sant Anastasi el compatró de Badalona, a ell, màrtir valerós ens encomanem.   En el documental “Jo crec” que potser heu tingut l’oportunitat de veure, un dels testimonis que em va agradar és precisament el del Juli un pastor de muntanya. És un home gran, noble i senzill, que parla de les coses de Déu amb la saviesa d’aquell que està acostumat a passar llargues hores a la intempèrie... A Catalunya l’activitat ramadera té una tradició mil·lenària. L’ofici de pastor ha deixat empremta al nostre territori amb topònims evocadors, ha marcat el calendari i ha estat un element modelador del nostre país. És significatiu que avui que hi ha tanta fam d’autenticitat hi hagi també tot un moviment de retorn a la vida pastorívola. La imatge del Bon Pastor amb la qual es presenta Jesús a l’Evangeli no és doncs anacrònica si no que torna a ser ben actual.   Avui comença

Diumenge III de Pasqua (4/05/14) Quantes vegades hem escoltat aquest bell relat evangèlic! Dos deixebles, un té per nom Cleofàs. L’altra resta en l’anonimat, potser perquè en el seu lloc ens hi posem cadascun de nosaltres. Tots dos van de camí... Al salm hem repetit: “Ensenyeu-me Senyor el camí que duu a la vida” I quin és aquest camí? El que fem amb el mateix Jesús.   “Un camí, quina cosa més curta de dir, quina cosa més llarga de seguir” (Sagarra). Mirem-nos les persones grans que fa tants anys que són fidels: quin motiu d’esperança! Avui milers de persones pelegrinen. El camí de Sant Jaume acull milers de pelegrins. I també d’altres rutes com el recent endegat camí d’Assís... O rutes culturals i espirituals com la recent “ Iter luminis ” (Camí d’identitat) per monestirs catalans. Però no és caminar per caminar, el camí té una meta, té una fi... Jesús Ressuscitat s’acosta i camina amb ells, però els seus ulls estan impedits i no el poden reconèixer. Quantes vegades Jes