Sonet agraït amb estrambot filial a Agustí Viñas Rexach, en el seu setantè aniversari.

20 de novembre de 2014

Déu et va treure del partit de la vida

-t’ho va dir, inspirat, el cardenal Lluís-

perquè t’adonessis, a l’instant precís,

de tanta i tanta estimació agraïda.

Setanta anys Agustí, sembla mentida,

tenen molt també de serè encís,

perquè segueixis bastint el paradís

amb la Gràcia abundosa i beneïda.

Quina àmplia i dilatada trajectòria:

ets pastor amic de milers de persones

proper en hores amargues i bones!

O etapa plena, sentor de Glòria,

transcendent abandó en les mans divines

per tastar ja el que del Cel endevines.

I pots agrair joiós a la mare

que et va portar al món i encara t’empara.

I un jorn abraçaràs també el pare

que allí dalt, content, la taula et prepara.