Diumenge de
Resurrecció 2014
Avui és Pasqua la
festa de les festes. Avui escoltem el relat emocionant de les primeres
aparicions. Maria Magdalena, la penedida que esdevé apòstol dels apòstols, Pere
el qui per tres vegades havia negat Jesús i havia plorat amargament, Joan el
deixeble preferit... És hora de renovar el seu “sí” al Mestre, ara ja
Ressuscitat com Amic. És un relat molt bell i molt veritable. És veritable perquè és bell i és bell que
perquè és veritable.
La Resurrecció ha
inspirat artistes de totes les èpoques, músics especialment. En un vídeo –penjat
a you tube- “Tocar y luchar” sobre la feina musical i social d’un gran mestre i
director d’orquestra, José Antonio Abreu de Venezuela, es veu al gran cantant
Plácido Domingo entrant en un teatre de Caracas on molts nens i nenes i joves,
canten l’Al·leluia de Haendel. El gran tenor s’emociona fins a les llàgrimes.
La bellesa és el camí que ens porta a Déu. Pensem avui i preguem pels “Petits
cantors de Badalona”, que han nascut fa poques setmanes –és un goig
escoltar-los- preguem que de la mà dels seus mestres siguin educats en la
bellesa i des d’ella en la bondat i en la veritat.
Entre la vigília
Pasqual i avui diumenge s’hauran batejat a Catalunya dues-centes persones que
han culminat un camí de catecumenat. És una bona notícia. Ahir tots vàrem
renovar les nostres promeses baptismals. Que visquem de manera coherent amb el
nostre baptisme, celebrant els sagraments i donant testimoni de la nostra fe
pasqual. “Cerquem allò que és de dalt.” diu la carta de Sant Pau, és a dir
emprenem el vol, transcendim, no deixem que en ens empresonin les
circumstàncies ni que ens aclaparin els problemes. Aquests dies que per les parròquies i
comunitats són tan intensos, és més viu el contrast amb la majoria de la gent
que viuen uns dies de lleure i de contacte amb la natura, però aparentment
sense cap sentit transcendent. El Papa Francesc diu que “no podem ignora que en
les darreres dècades s’ha produït una ruptura en la transmissió generacional de
la fe cristiana en el poble catòlic. És innegable que molts se senten
desencantats i deixen d’identificar-se amb la tradició catòlica, que són més
els pares que no bategen els seus fills i no els ensenyen a resar, que hi ha un
èxode cap altres comunitats de fe. Algunes causes d’aquesta ruptura són: la
falta d’espai de diàleg familiar, la influència dels mitjans de comunicació, el
subjectivisme relativista, el consumisme desenfrenat (...) la manca d’acompanyament
pastoral als més pobres, l’absència d’un acolliment cordial en les nostres institucions,
i la nostra dificultat per a recrear l’adhesió mística de la fe en un escenari
religiós plural”. Per tant si ho posem en positiu aquesta Pasqua dialoguem en
família, dejunem de mitjans de comunicació i de mòbils, per estar més amb les
persones, ajudem-nos en la recerca de la veritat, estalviem, acompanyem als qui
truquin a les nostres portes (els processos són llargs, però bonics) i demanem
tots plegats una fe més alegra.
Enguany la Pasqua
catòlica i l’ortodoxa coincideixen. És una ocasió per pregar per les esglésies
germanes. Que hi hagi un diàleg fecund entre orient i occident.
Aquesta Setmana
Santa ens ha deixat l’historiador Albert Manent. El seu pare, el poeta Marià
Manent (1898-1988) va escriure uns emotius versos que figuren en el seu epitafi
del cementiri del Poble Nou i que ben segur que el seu fill Albert faria seus
perquè expressen la seva fe en la Resurrecció que compartia amb el seu pare. Hi
ha una paraula poc coneguda vidalba que és una liana robusta de flors blanques
freqüents a les bardisses humides: “Prou sé que he de dir-vos adéu,/núvol lila
i de foc, neu de vidalba./El temps de l’home és breu/i la posta es confon amb
la claror de l’alba./Però espero que un dia veuré,/renovada i més gerda, la
Terra:/potser encara hi haurà, rosat, el presseguer/i encara la mel d’or
adormida a la gerra.”
Comentarios
Publicar un comentario