Els consagrats grans
Homilia en la Presentació del Senyor 2014
L’Eucaristia sempre és motiu d’acció de gràcies, però
avui hi ha molts motius d’agraïment
Donem gràcies a Déu pels nadons
Quan a casa neix un nen, tot s’omple de llum. Tinc
present un avi jove, amb una greu problemàtica de comportament, que feia patir
a tota la família. No s’ha guarit però des que va saber que la seva filla
esperava un fill, el seu comportament va canviar radicalment. Ara només espera
ser avi...
Donem gràcies a Déu per aquests infants que vosaltres presenteu avui davant la nostra comunitat i que han estat batejats
en el decurs de l’any passat. Per als pares quin goig i quina responsabilitat
acompanyar-los en el seu itinerari creient!
Donem gràcies a Déu per la gent gran
Les persones ancianes que com Simeó i Anna són un pou de
saviesa... Quantes coses vaig aprendre dels meus avis! Quantes coses podem
aprendre dels nostres grans! Quin exemple ens donen les persones que més enllà
de les seves xacres es mantenen lúcides i actives. Quants testimonis de fe! Fa
ben poc assistia espiritualment una àvia centenària malalta molt estimada. Li
vaig dir “resi” i em va respondre “no faig altra cosa”.
Donem gràcies a Déu pel moviment Vida Creixent
Que en aquests vint-i-cinc anys de vida ha ajudat tantes
persones de la nostra ciutat a donar vida als anys. Que ha format persones en
la fe. Que ha facilitat el diàleg, l’ajut recíproc i l’amistat...
Donem gràcies a Deú per les persones consagrades.
Aquestes persones que són testimonis vivents. Una germana
jove del monestir de Vallbona, l’hostatgera respon així a Catalunya Cristiana quan se li pregunta què significa per a ella la
vida monàstica: “És una vida de seguiment de Jesucrist, des de la pregària, la
comunió fraterna, el treball, el silenci, la simplicitat; m’ofereixen un espai
i un temps per aprofundir la relació vers Aquell que orienta i dóna sentit
a la meva existència.” Tan de bo que
molts s’animessin a viure en aquest estil. El Papa Francesc ha dit que “els
religiosos són profetes”.
Donem gràcies a Déu pels consagrats ancians
També hi ha persones que des de fa molts anys són fidels
a la seva vocació i viuen consagrats a Déu en la solitud i el silenci de la
cel·la i del claustre. Penso en els monjos de la veïna Cartoixa de Montalegre.
Alguns fa més de cinquanta anys que van prendre l’hàbit i romanen fidel . Cada
nit a la pregària de Completes repeteixen les paraules de Simeó: “Ara Senyor,
deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau”. Però no obstant el Senyor encara
els deixa un temps més ací. Encara tenen una missió, ni que sigui la de
deixar-se cuidar.
Donem gràcies a Déu per les persones que en la nostra
vida han estat i són llum
Que amb la seva pau interior, amb el seu somriure franc,
amb el seu servei abnegat il·luminen les nostres nits... El dia del nostre
baptisme se’ns va lliurar un ciri encès i se’ns va dir que aquesta flama –la fe-
la mantinguéssim sempre encesa. Avui festa de la Presentació renovem aquelles
promeses que uns altres feren per nosaltres.
Que el Senyor ens faci la gràcia d’il·luminar els nostres germans.
Germans i germanes, donem gràcies de ser cristians.
Comentarios
Publicar un comentario