Olor d'ovella
Olor d’ovella
Homilia diumenge IV de Pasqua
“Olor d’ovella” és una expressió molt gràfica que el nostre Papa Francesc va usar a la missa crismal. Els bisbes, els sacerdots, hem de ser “pastors amb ‘olor a ovella’ enmig del nostre ramat". Aquesta expressió encara té una major credibilitat venint com ve d’un pastor que ha estat molt a prop de les seves ovelles, sovint ferides, esgarriades o vivint a la perifèria. I és un incentiu per a tots aquells que exercim el ministeri de pastor: hem d’estar a prop de les nostres ovelles, hem de fer nostres els seus goigs i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Avui 21 d’abril s’escauen onze anys de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló i fundador dels Grups d’Oració i Amistat que s’han estès arreu del món. Recordo que quan el bisbe Cases va presidir la mort d’un sacerdot amic, de la seva diòcesi, Pere Llaurens, va repetir-nos una expressió: “el meu condol i la meva felicitació”, recordant la bondat d’aquell bon pastor que havia expirat. En aquest aniversari tinguem present que els favors que experimentem per la intervenció del bisbe Cases es poden comunicar a mossèn Joan Güell (guellfurtia@terra.es).
Tenim molts testimonis de bons pastors, però no és fàcil fer de pastor. Ja no ho era en temps apostòlic. Hem escoltat com Pau i Bernabé van patir les gelosies, les injúries, la persecució, però com sovint les hem de patir ara, però també van tenir les seves compensacions perquè els no jueus se n’alegraven i lloaven la paraula del Senyor.
Aquesta setmana una mestra Pilar Benejam, ens parlava amb entusiasme de la seva vocació al magisteri. No entenia com podien exercir de mestres persones descontentes de la seva vocació. El Dr. Isidre Gomà recordava que les vocacions van començar a decaure a l’església el dia que els sacerdots i les monges “van deixar de somriure”. Quan avui Jornada Mundial de pregària per les vocacions, preguem, no ho fem només perquè vinguin noves vocacions, sinó perquè els qui ja hem estat cridats visquem amb alegria i esperança el nostre ministeri apassionats per Jesucrist, plens d’esperança i d’entusiasme.
Homilia diumenge IV de Pasqua
“Olor d’ovella” és una expressió molt gràfica que el nostre Papa Francesc va usar a la missa crismal. Els bisbes, els sacerdots, hem de ser “pastors amb ‘olor a ovella’ enmig del nostre ramat". Aquesta expressió encara té una major credibilitat venint com ve d’un pastor que ha estat molt a prop de les seves ovelles, sovint ferides, esgarriades o vivint a la perifèria. I és un incentiu per a tots aquells que exercim el ministeri de pastor: hem d’estar a prop de les nostres ovelles, hem de fer nostres els seus goigs i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Avui 21 d’abril s’escauen onze anys de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló i fundador dels Grups d’Oració i Amistat que s’han estès arreu del món. Recordo que quan el bisbe Cases va presidir la mort d’un sacerdot amic, de la seva diòcesi, Pere Llaurens, va repetir-nos una expressió: “el meu condol i la meva felicitació”, recordant la bondat d’aquell bon pastor que havia expirat. En aquest aniversari tinguem present que els favors que experimentem per la intervenció del bisbe Cases es poden comunicar a mossèn Joan Güell (guellfurtia@terra.es).
Tenim molts testimonis de bons pastors, però no és fàcil fer de pastor. Ja no ho era en temps apostòlic. Hem escoltat com Pau i Bernabé van patir les gelosies, les injúries, la persecució, però com sovint les hem de patir ara, però també van tenir les seves compensacions perquè els no jueus se n’alegraven i lloaven la paraula del Senyor.
Aquesta setmana una mestra Pilar Benejam, ens parlava amb entusiasme de la seva vocació al magisteri. No entenia com podien exercir de mestres persones descontentes de la seva vocació. El Dr. Isidre Gomà recordava que les vocacions van començar a decaure a l’església el dia que els sacerdots i les monges “van deixar de somriure”. Quan avui Jornada Mundial de pregària per les vocacions, preguem, no ho fem només perquè vinguin noves vocacions, sinó perquè els qui ja hem estat cridats visquem amb alegria i esperança el nostre ministeri apassionats per Jesucrist, plens d’esperança i d’entusiasme.
Comentarios
Publicar un comentario