La nova aliança i la lluita contra el mal
Diumenge I de Quaresma
Quina meravella l’arc de Sant Martí! La llum que es descompon en una gamma acolorida. Cada vegada que el veiem ens emociona. És el signe de Déu i de la seva aliança que estableix amb tots els éssers humans, amb tots els éssers animats (per tant, també amb els animals) i per a totes les generacions, per sempre més. Hi ha un pacte de Déu amb l’ésser humà, un pacte còsmic que es renova i s’actualitza cada vegada que celebrem l’eucaristia: “aquest és el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna que serà vessada per vosaltres i per a tots els homes en remissió dels pecats”. Déu renova el seu sí envers nosaltres i nosaltres renovem el nostre sí a Déu.
Cada vegada que resem el credo apostòlic repetim una expressió enigmàtica: “davallà als inferns”. Manllevada d’aquesta carta de Sant Pere que hem escoltat avui: [Jesús] “va anar a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noé”. Jesús davalla fins al fons de la condició humana. Benet XVI explica que aquest passatge està molt lligat al baptisme. En les icones orientals veiem com Jesús baixa fins al fons de l’aigua fluent, que baixa fins a la “casa del mal” que té els homes presos. No oblidem que una de les missions del batejat és precisament lluitar contra el mal, convençuts de la victòria final del bé sobre el mal. El baptisme ens prepara per ser ciutadans d’un cel nou i d’una terra nova.
L’evangeli segons sant Marc ens ha dit que l’Esperit empeny Jesús cap al desert. El desert és u lloc privilegiat per a Israel, lloc de la seva constitució com a poble. Viure entre animals feréstecs que no li fan mal i que l’alimenten els àngels. Així és sovint la nostra vida. I després succeint Joan que és a la presó, anuncia lliurement el nucli del seu missatge. És el temps propici, Déu és a prop vostre, rectifiqueu i creieu en aquesta bona notícia.
Quina meravella l’arc de Sant Martí! La llum que es descompon en una gamma acolorida. Cada vegada que el veiem ens emociona. És el signe de Déu i de la seva aliança que estableix amb tots els éssers humans, amb tots els éssers animats (per tant, també amb els animals) i per a totes les generacions, per sempre més. Hi ha un pacte de Déu amb l’ésser humà, un pacte còsmic que es renova i s’actualitza cada vegada que celebrem l’eucaristia: “aquest és el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna que serà vessada per vosaltres i per a tots els homes en remissió dels pecats”. Déu renova el seu sí envers nosaltres i nosaltres renovem el nostre sí a Déu.
Cada vegada que resem el credo apostòlic repetim una expressió enigmàtica: “davallà als inferns”. Manllevada d’aquesta carta de Sant Pere que hem escoltat avui: [Jesús] “va anar a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noé”. Jesús davalla fins al fons de la condició humana. Benet XVI explica que aquest passatge està molt lligat al baptisme. En les icones orientals veiem com Jesús baixa fins al fons de l’aigua fluent, que baixa fins a la “casa del mal” que té els homes presos. No oblidem que una de les missions del batejat és precisament lluitar contra el mal, convençuts de la victòria final del bé sobre el mal. El baptisme ens prepara per ser ciutadans d’un cel nou i d’una terra nova.
L’evangeli segons sant Marc ens ha dit que l’Esperit empeny Jesús cap al desert. El desert és u lloc privilegiat per a Israel, lloc de la seva constitució com a poble. Viure entre animals feréstecs que no li fan mal i que l’alimenten els àngels. Així és sovint la nostra vida. I després succeint Joan que és a la presó, anuncia lliurement el nucli del seu missatge. És el temps propici, Déu és a prop vostre, rectifiqueu i creieu en aquesta bona notícia.
Comentarios
Publicar un comentario