domingo, 29 de enero de 2012

Calla!

Homilia diumenge 29 de gener de 2012

L’activitat de Jesús a Galilea és ensenyar. És comunicar els homes i dones en llenguatge humà el pensament de Déu. Aquest era i és l’ofici de profeta. Ensenyar. En els pantocràtors romànics veiem Jesús en actitud de beneir i també d’ensenyar. I és també una de les obres de misericòrdia, ensenyar el qui no sap. Cada dissabte Jesús anava amb tot el poble a la sinagoga. La paraula sinagoga vol dir reunió, assemblea. Allí escoltava dues o tres lectures de la Bíblia, amb el seu comentari. Allí cantaven els himnes tradicionals. Se sentien germans en amor, pàtria i fe.
Nosaltres avui hem vingut a l’església a escoltar, a respondre, a cantar... Però volem que les paraules que escoltem no ens rellisquin sinó que esdevinguin vida. Però no ho volem fer de manera rutinària. Volem que les paraules que escoltem esdevinguin vida, que allò que és objecte de la nostra paraula es realitzi.
Jesús, a diferència de certs mestres religiosos parlava amb autoritat. Hi havia mestres religiosos que parlaven d’ofici. Eren diguem-ne “funcionaris”, que simplement acomplien la seva funció. Déu nos en guard que els sacerdots esdevinguem funcionaris! Avui ho notem de seguida, quan un polític, o un presentador de televisió, o qualsevol persona parla sense haver interioritzat el que diu, diem que parla “per boca d’un altre”. Som autèntics?
Marc explica com Jesús va ratificar les seves paraules amb un signe, un miracle, un gest digne de tota admiració. Guareix un home posseït per l’esperit del mal. Aquesta va ser una de les seves missions, lluitar contra el mal. Avui això ens pot sorprendre. Aleshores era freqüent sentir parlar d’endimoniats. Ara ens sembla una cosa truculenta. Però no és veritat que avui hi continua havent persones que estimen el mal. Estimar el mal és encara pitjor que odiar. El que odia, odia allò que abans va estimar, es creu que no és degudament correspos i per això odia. Quan estimem una persona que odia se la pot guarir. Pot penedir-se i ser perdonada. El que odia en el fons té fam d’amor. Però els qui estimen el mal els repugna la santedat i mentre no es desencantin d’aquest amor malèfic no hi haurà manera de salvar-los. Estimen massa la riquesa, el poder i la glòria, que només són de Déu, com repetim tots cada vegada que celebrem l’Eucaristia. El sant és el més proper a Déu. El qui estima el mal, el més allunyat. Hi ha mal entre nosaltres avui a l’església no solem parlar gaire de l’enveja i l’enveja, la tristesa davant del bé aliè està molt arrelada. Una forma d’enveja són les gelosies, que estan molt arrelades.
Quantes paraules vanes! Quanta xerrameca! Quant parlar per parlar! Deia Santa Teresa de Jesús: “hermanos, una de dos, o no hablar, o hablar de Dios”. Jesús és l’únic que pot fer callar aquest esperit maligne.

domingo, 8 de enero de 2012

Baptisme amb aigua i foc

Diumenge del Baptisme de Jesús 2012

Divendres celebràvem l’epifania de Jesús, la seva manifestació als mags, als pobles no creients. Avui celebrem la segona epifania de Jesús al Jordà tenint com a testimoni tants que buscaven la conversió. Encara hi haurà una tercera epifania o manifestació gloriosa en les noces de Canà.
Avui Jesús a l’inici de la seva missió, fet humil i sense necessitar-ho es posar a la cua dels pecadors i se submergeix en les aigües del riu Jordà. No oblidem que el baptisme i Canà són els dos primers misteris de Llum que va introduir el beat Joan Pau II a la pregària del rosari.
Ahir mateix celebràvem el vuitè aniversari de la mort de la Rosa Deulofeu. La Rosa havia estat delegada de pastoral de joves i va morir d’un càncer donant a tothom un gran testimoni d’abandonament a les mans amoroses del Pare El Cardenal Lluís, que ens presidia, deia que la Rosa havia estat “una epifania de Déu”. És el que tots estem cridats a ser. A la porta de l’església de Sant Agustí hi havia la quarta edició del llibre Rosa, El somriure de la fe ( Barcelona, Obra Cultural, 2011). En l’homilia del seu comiat el Cardenal Ricard Maria Carles, al costat del qual la Rosa va treballar deia que ella havia estat “un àngel de Déu entre nosaltres”.
Hem vist molts quadres del baptisme de Jesús per part del Joan Baptista. Però poques vegades hem vist representacions del baptisme de Jesús, a l’altra riba del Jordà. Mossèn Alfred Rubio, deia en una homilia: “Joan bateja com el qui ve a preparar els camins del Senyor, però encara abans d’acabar la seva tasca, sembla com si Jesús estigués impacient de començar a predicar la Bona Nova també, però ja amb l’Esperit, com el baptista anunciava. (...) Abans que Joan acabés la seva missió pel fet d’estar empresonat, Crist ja la va començar “a l’altra riba”. Aquesta altra riba del Jordà és el símbol del Nou Testament. (A. RUBIO, Homilías, Barcelona Edimurtra, 2012, vol. II 1982-1985 p. 106-107) Perquè Jesús i els seus deixebles també batejaven. Seria important que els artistes imaginessin com seria aquest baptisme de Jesús en aigua i en Esperit.
Aquest Nadal, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha recuperat un gest molt bonic, que l’honora: l’enviament d’una felicitació personal als missioners i missioneres catalans d’arreu del món. En ella, entre d’altres coses els diu: “vosaltres sou el viu exemple de solidaritat i del que significa donar-se als altres. Heu fet del servei als més desafavorits la vostra opció de vida i com a President us ho vull agrair i reconèixer”. Els missioners sovint en llocs de frontera, anuncien la Bona Notícia, humanitzen, evangelitzen, catequitzen, bategen... De vegades amb mitjans molt precaris i de vegades fins i tot deixant-hi la pròpia vida.
Visquem a fons els nostre baptisme! Obrim-nos al do de l’Esperit Sant! Així esdevindrem cadascun de nosaltres epifania, manifestació eminent i lluminosa de Déu per als altres.

viernes, 6 de enero de 2012

Carta als Mags

Estimats Mags d’Orient,
Aquest any us demano que deixi de mirar una mica la pantalla i aprengui a mirar com Abraham, com vosaltres, el cel estelat. Que em deixi embadalir per les sortides i les postes del sol. Que torni a descobrir la bellesa de cada racó. Que em miri amb ulls estimadors aquells que tinc al voltant. Que ens vulguem entendre encara que siguem de procedències diverses.
Us demano que ens porteu l’or del treball. Que tants nois i noies aturats, que tants homes i dones sense feina, puguin per fi trobar-ne. Que hi hagi un pacte per aturar l’atur.
Us demano que ens porteu l’encens de la pregària. Que no ens quedem arran de terra i prou sinó que sapiguem pujar amunt com l’encens, i que ajudem els nostres germans a pujar-hi. I que tot ho perfumem amb bones obres.
Us demano que ens porteu la mirra de la salut. La salut corporal i l’espiritual. Aquella que de joves regalem a l’engròs i que quan l’hem perduda l’hem de comprar a la menuda. I que sapiguem acceptar la mort quan arribi l’hora.
Us demano com feia José Luis Perales, “pels infants/ en ells hi ha la veritat,/ que facin al món escoltar,/ que uneixin les seves veus i arribin al sol/ en ells hi ha la veritat/ que cantin els nens que viuen en pau/ i els qui pateixen dolor/ que cantin per aquells que no cantaran/ perquè han apagat la seva veu.”
Estimats Reis us demano també que fem nostra la canço que Sergio Dalma i l’escolania de Montserrat van cantar per la Marató i que estigui agraït a Aquell que va fer que vosaltres emprenguéssiu un llarg camí:
“Quan estic trist i els ànims tinc per terra,/quan no he previst que el cor em tracti així,/jo vull sentir la força que tu em dónes/i que estem junts fins que arribi la nit./ Em dónes força per superar els obstacles,/em dónes força per creuar l’oceà./Sóc tan fort quan dintre meu et sento./Em dónes força per sempre et vull amb mi.”

Estimats Mags, faig meva la pregària del poeta Fages de Climent, regaleu-nos si us plau “la tramuntana justa que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat”.
I porteu-nos també tot allò que les Vostres Magestats desitgin.