Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2011

Els nostres amics missioners

Diumenge XXX de durant l'any A Estimar Deu i estimar el proïsme ja eren manaments de l'Antic Testament. La novetat de Jesus es que els uneix tots dos en un de sol. No son dos amors sino un sol corrent d'amor. L'amor no es pot manar. O es fruit d'un cor lliure o no es amor. L'amor es una manera de ser. Com escrivia Ramon Llull al Llibre d'Amic e Amat : "–De què est?–. –D'amor–. –Qui t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –A amor–. –On estàs?–. –En amor–...". Però Jesús no sols proclama l'amor sino que ensenya la manera de viure i conciliar aquestes dues dimensions de l'amor. Tota la vida cristiana es passar d'un amor encara interessat a un amor desinteressat i gratuït l'amor en caritat. La missió s’ha d’entendre en aquesta perspectiva. Domund , diumenge mundial de les missions. Cal sabe

Característiques de la festa

Diumenge XXVIII de durant l’any. 9 d'octubre de 2011 Avui és festa. Avui és diumenge dia de festa, de la celebració I la festa és la manifestació de la joia de viure i de creure. Però la festa autèntica no té res a veure amb la frivolitat: la festa és quelcom molt seriós. Festa és anticipació de la plenitud de l’eternitat. “Fins i tot la mort és una festa”, deia l’Alfred Rubio, sacerdot i metge, després d’haver sofert un greu infart. Podem celebrar la festa anant acompanyant un malalt. Perquè en la festa reconeixem agraïts que tot és do. El profeta Isaïes, poeta, amb imatges tan belles, anuncia la festa. Com serà? 1.-Déu mateix la prepararà. Déu que ens ha creat ens recrearà. La festa és creació i és recreació. "Cors oberts a l’esperança d’una nova creació", diem en el cant. Però Déu no la prepara tot sol. Quan preparem una festa estem col•laborant en la seva obra creadora i per això la festa demana creativitat. 2.-Serà per a tots els pobles, serà universal, sense exclu

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni 2011

Homilia en la festivitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra 30 de setembre de 2011 Benvolguts germans concelebrants, membres de la Coral Badalonense, germanes i germans. Celebrem amb molt de goig la festivitat d’aquest gran prevere i doctor de l’Església que fou Jeroni. I ho fem en aquest antic monestir edificat pels monjos jerònims, un lloc viu, de silenci i de pau. Jeroni va ser un home que va anar a la recerca de la saviesa veritable. Aquesta que, com hem escoltat en la primera lectura, val més que totes les riqueses i és més apreciable fins i tot que la salut i la bellesa. Us heu fixat que el vi vell deixa un pòsit? La saviesa és el pòsit que queda en el nostre interior quan ja hem oblidat tot el que creiem saber. En una societat com la nostra tenim el coneixement al nostre abast, però posseir la saviesa és tota una altra cosa. La saviesa ve d’assaborir, de gustar. En un moment de la història saviesa i coneixement es van escindir. Convé que tornin a reunir-se. Sant Jeroni va a

Com superar la decepció

Diumenge XVII de durant l'any A Tots volem la pau. La pau en el món i en nosaltres mateixos. Però la pau no acaba d'arribar. I sabem que entre totes dues dimensions de la pau hi ha una íntima relació, no hi haurà pau al món si no hi ha pau entre nosaltres i àdhuc dins meu. Com fer-ho per assolir aquesta pau? El fragment de la carta de Sant Pau als cristians de Filips que hem llegit és tot un programa de vida. I en ell hi trobem la resposta. A la primera part hi diu allò que pertoca a la relació en Déu: “No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.” Avui ens inquietem per moltes coses. Algunes reals, d’altres potser mancades de fonament. Però Pau recomana acollir-se a la pregària de petició, unida a l’acció de gràcies. Podríem dir la pregària i l’eucaristia. Si ho fem així “la pau de Déu que sobrepassa el que podem entendre guardarà els nostres cors i els nostres pensaments en Jesucrist.”