El bon porter

Diumenge I d'Advent B

Jesús explica avui la paràbola del porter i el posa com a exemple per als seus deixebles tot dient-los que la principal recomanació és que vetlli.
Quants sants i santes porters hi ha hagut en el decurs de la història! De molts no en conservem ni en el nom, tal fou la seva humilitat. D’altres sí. Penso en el cas de sant Alonso Rodríguez, un home senzill, vidu i pare de família que va ser admès com a porter al convent dels jesuïtes de Montsió. Quan li preguntaven perquè atenia tothom tan bé responia: “és que a Jesús, quan es disfressa de proïsme, mai no el podem tractar asprament o amb mala educació”. Amb raó la gent de totes les classes socials anaven al col•legi a demanar-li els seus consells, a consultar-li els seus dubtes i a rebre consols per a les seves penes. Va ser ell, aquell home senzill qui va animar el seu company Pere Claver a anar a Amèrica on va fer una tasca tan important al servei dels esclaus negres, catequitzant-lo i batejant-ne uns 300.000! Sense el consell d’aquell humil porter, Pere probablement no s’hauria aventurat a creuar l’Atlàntic. Però n’hi ha d’altres de sants porters, Sant Martí de Porres, Sant Salvador d’Horta, Sant Pasqual Bailón... i també santes, per exemple, una molt més antiga, Santa Cunnera de York que va anar amb d’altres joves de pelegrinatge a Roma i que al retorn el vaixell on viatjava fou assaltat pels huns, que van matar gairebé totes les noies, excepte ella que fou salvada pel rei Radbout, que se la va emportar al castell d’Utrech. A la porta del seu castell, Cunnera va portar una vida religiosa i caritativa ajudant els més necessitats...
Que n’és d’important un bon porter!
Avui aquesta figura, abans tan popular, ha desaparegut de moltes de les cases particulars, però continua havent-hi la figura del recepcionista, en llocs públics, en hotels, en hospitals, en institucions... Que important pels qui viuen en un lloc sentir-se resguardats! Que important també per a una persona és sentir-se ben tractat des del primer moment! Algú que quan t’hi atansis et miri els ulls, que et somrigui, que et sàpiga orientar...
És molt bonica la lectura d’Isaïes. “nosaltres som l’argila, vos sou el terrisser”. És deixar que Déu actuï en la nostra vida. Que ens emmotlli. A la Companyia de Jesús un pot haver tingut un càrrec de provincial, per exemple, i després passar a ser cuiner o porter. A la vida també fem aquests canvis, uns passen de tenir responsabilitat en una empresa o en un lloc destacat i després de jubilats es dediquen a acompanyar els néts a col•legi o a les feines més senzilles de la llar. L’important no és el que fem, sinó l’amor que posem en allò que fem. I aquesta és la rel de l’esperança de la qual parlem tant en aquest temps d’Advent, fem el que fem, la nostra vida està en mans de Déu i si ens deixem estimar, Ell farà de nosaltres una gran obra d’art. Per això avui repetim amb el salmista “Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats”.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

Cinco claves para comprender el arte catalán

Dijous Sant 2023