jueves, 3 de marzo de 2011

Joan Maragall i Badalona

Joan Maragall i Badalona


Enguany en fa cent de la mort de Joan Maragall i Gorina (1860-1911) el poeta cabdal del modernisme català, prosista i traductor. Potser molts ignoren que el teòric de la paraula viva (considerar que l’emoció pura, l’espontaneïtat i la sinceritat són elements indispensables de la poesia) està vinculat a Badalona. En efecte, el 1881 quan el poeta en tenia vint-i-u, obtingué la Flor Natural en la tercera edició dels Jocs Florals de la nostra ciutat amb la seva poesia Dins sa cambra. Els Jocs havien estat organitzats per Francesc Planas i Casals (1845-1911) director d’El Eco de Badalona (el primer setmanarí badaloní). Cal recordar que Planas i Casals va ser el primer periodista de la nostra ciutat: casat amb Àngela Carreté Claret, cosina de Sant Antoni Maria Claret, militant del partit progressista, escriptor a La Crònica de Catalunya, amic de José Zorrilla, regidor de l’Ajuntament i fundador de la primera impremta badalonina al carrer de la Creu 45 i més endavant al carrer de Mar 15. Planas i Casals també va morir el 1911, concretament el 15 de gener. Quaranta anys després de la seva mort l’Ajuntament va donar el seu nom a un carrer típic de la ciutat, el carrer del Sol.

Segons el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, Joan Maragall era un personatge paradoxal: catòlic convençut, pare de família nombrosa, moderat políticament... En canvi en les seves poesies hi ha un deix panteista, un cant a l’amor lliure i a l’anarquia. La paradoxa es resol quan hom s’adona que la llibertat interior era el distintiu del poeta.

Avui a l’urbanisme badaloní, el Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall manté viva la memòria del poeta. El 1996, quan va ser l’hora de restaurar l’edifici de l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola, el professor de llengües clàssiques Mariano Arnal selecciona el diàleg del Comte Arnau amb les forces de la naturalesa, extret del poema maragallià del mateix nom i el plasmà en la façana i finestrals del centre creant una pàgina de pedagogia estàtica que enalteix el text i reafirma la seva força i bellesa: Totes les veus de la terra aclamen al Comte Arnau/ perquè de la fosca prova ha sortit triomfant.(...) Seràs roure, seràs penya/seràs mar esvalotat/seràs aire que s’ìnflama/seràs astre rutilant/seràs home sobre-home,/perquè en tens la voluntat. I es va col•locar una figura jacent del superhome creada per l’escultor Carles Colomo que va dissenyar també una font del pati al voltant de la qual està escrita “La vaca cega”, el poema de Maragall que expressa tan magistralment el drama de l’existència humana. La façana frontal està decorada amb la signatura del poeta i en els balcons hi predomina la ginesta que Maragall considerava la flor nacional de Catalunya.
El dissabte 29 de gener a Sant Jeroni de la Murtra hi hagué un concert poètic solidari amb poemes de Joan Maragall i música en directe (obres de Bill Douglas, James Erb, Gustav Mahler, Jordi Membrado i cançons populars catalanes). La direcció musical va ser a càrrec de Jordi Membrado, pianista i Enric Azuaga, director de la Cova dels Sons. La recitació de Josep Maria Font. Va ser un senzill homenatge envers aquest gran traductor i prossista, quan al voltant de la Murtra ja floreixien els ametllers cantats pel poeta: "A mig aire de la serra/veig un ameteller florit./Déu te guard, bandera blanca,/ dies ha que t’he delit!/Ets la pau que s’anuncia/ entre el sol, núvols i vents.../No ets encara el millor temps/pro en tens tota l’alegria".


Jaume Aymar i Ragolta