Entradas

Sé que venen pels camins

Diumenge V de Quaresma Ens anem acostant a la Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre mirades: la primera al desert, una invitació a fer desert personal, una mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); la segona , la setmana de la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal, podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta descoberta la tercera setmana ens empenyia a la violència, a la força transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la setmana passada, la quarta , era un reclam a deixar de mirar la pantalla i a mirar de tant en tant el firmament estelat

Poètica de Salvador Dalí

  Conferència: Poètica de Salvador Dalí. Parròquia de Sant Pere de Figueres, 13 de març de 2024 Benvolgut, mossèn Miquel Àngel Ferrés, rector. Benvolgut Carles Ayats, president dels Amics Museus Dalí. Benvolgut Josep Playà: gràcies per la teva aportació sobre la interpretació iconogràfica del Crist de Salvador Dalí. Benvolguda Eneida, mercès pel teu suport en l’organització d’aquest acte. Josep Maria Forcada, prior de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau Antoni Arévalo, expert en Gabriel Garcia Márquez Catifaires que heu fet aquesta magnífica reproducció del Crist de Sant Joan de la Creu Figuerenques i figuerencs. Senyores i senyors: Durant mil ·l ennis la humanitat ha viscut en un univers simbòlic. Des del mal anomenat segle de les llums, sobre tot, va començar a imposar-se i a estendre’s una mentalitat racionalista, absolutista, superbiosa, destructora del símbol convencional, però delerosa d’un altre codi simbòlic. Salvador Dalí Domènech nascut a Figueres

Que al Cel ens puguem veure!

Diumenge de l’alegria 9 de març de 2024 Aquest diumenge és el diumenge de l’alegria, el que abans es deia la Dominica Letare . Un petit oasi en el desert de la Quaresma que estem travessant, per això el color dels ornaments. Ahir a la Capella dels Dolors es va celebrar el drama sacre de Santa Maria vestida de dol. El dol és negre. No és mal color, perquè el negre és color de la nit, és el color de la fe. El diàleg de Jesús amb Nicodem, és un diàleg personal que després, es converteix en un diàleg en plural: “Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan us parli de les coses del cel, em creureu?”. Avui no en parlem gaire de les coses del cel. De petits en parlàvem més. Vaig tenir la sort de conèixer la meva besàvia paterna, la Joaquima Raspall, Donya Quimeta, la mestra del Poblenou, que va ensenyar a llegir i a escriure quatre generacions d’aquest barri barceloní. Quan va morir, l’any 1968, jo tenia 11 anys, però me’n recordo com si fos ara, perquè era la p

La viòlencia de l'amor i el 4M

  Diumenge III de Quaresma Intencions de la missa d’avui: Ahir, juntament amb el Francesc Serra i d’altres amics, al Tanatori de Can Ruti vàrem acomiadar. Salvador Riba Serret (92 anys), espòs d’Enriqueta Camprubí, pares de cinc fills, avis i besavis. Tresorer de l’Associació d’Amics de Sant Jeroni de la Murtra on han celebrat molts esdeveniments familiars. Des de fa anys residia amb la seva filla petita, Elisenda, a Sant Jordi Desvalls. L’Enriqueta està ingressada en una residència de Girona. Que el Salvador, des del gran silenci, vetlli per ella i per tots. Preguem per les famílies damnificades dels pisos del Carrer de Canigó de Badalona, entre elles la de Pau Blanco, sagristà de Santa Maria, el David Ceballos, de la colla d’estaferms, la seva esposa Mònica i les seves filles. I tants d’altres. Sembla que hi ha un centenar de persones afectades. Que amb l’ajut de l’administració i de les institucions socials trobin tots ells una sortida digna. El passat dia 28, la Montse Comp

Tot es transfigura

Diumenge II de Quaresma. 25 de febrer de 2024 Estimats germans i germanes, el científic i poeta catòlic David Jou, diu que l’episodi d’Abraham i el sacrifici d’Isaac que hem proclamat a la primera lectura és ben problemàtic: «Jo no creuré mai en un Déu que m’exigeixi el sacrifici d’un fill, diuen molts. Però molts d’ells han renunciat a tenir fills per la seva comoditat, o van tenir fills i no se’n van ocupar, o van tenir fills i els van enviar a la guerra, o van avortar, però diuen que no creurien en un Déu que exigeixi el sacrifici dels fills.» Quina contradicció! Jove, des que comences a treballar, o acabada la teva carrera universitària, has de produir i pagar impostos per poder-te sostenir-te tu mateix i la societat en el context del qual vius, has de sostenir l’estat, amb totes les seves tremendes càrregues i has de sostenir un nombre cada vegada més gran de primerencs jubilats. I això ho fas amb greu minvament del teu temps i de les teves energies per conèixer el món, pe